Presentació

La gran majoria dels llibres conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona procedeix de les cases de religiosos de la província de Barcelona, els béns de les quals van passar a mans de l'Estat arran de les lleis desamortitzadores de la primera meitat del segle XIX. Malgrat això, altres procedències, com ara la Universitat de Cervera i diverses donacions produïdes al llarg del temps, han augmentat el volum i la importància de la col·lecció.

El destí d'aquest riquíssim patrimoni bibliogràfic, fins a la seva definitiva ubicació a l'edifici històric de la Universitat, el 1881, no va estar mancat d'accidents i perills. Els senyals d'aquestes vicissituds encara són visibles a les seves pàgines però, juntament amb ells, també les marques de propietat dels qui en van ser propietaris.

Amb l’objectiu de rescatar, descriure i difondre aquestes petjades, l’any 2009 es va inaugurar la base de dades Antics posseïdors. Després de més de deu anys allotjades en una plataforma pròpia de la Universitat de Barcelona, el 2021 les dades migren al software de gestió i difusió documental Coeli Platform, que posa a punt una nova versió de la base, amb una cerca més eficient i flexible, una major presència a la xarxa i una presentació atractiva on les imatges són protagonistes.

Així, el recurs presenta dos tipus de registres, acompanyats per imatges de les marques de propietat més significatives: per una banda, persones i famílies, i per una altra, entitats, entre les quals destaquen les biblioteques d’ordes i congregacions religiosos. Per a la seva elaboració s’ha utilitzat una varietat de fonts d’informació, aplegades a l’apartat Fonts/Bibliografia.

Malgrat que el conjunt de noms se circumscriu sobretot al territori de Catalunya, no hi falten altres presències, tant espanyoles com europees, mentre que l’abast cronològic és ampli. En definitiva, es brinda un mosaic de lectors i propietaris de llibres susceptible de ser utilitzat pels investigadors des de diferents punts de vista.

Pel que fa a la cerca, es pot fer en tres entorns: marques, posseïdors i mapa (geolocalització), amb la possibilitat d’acotar-la cronològicament i a partir de diverses facetes.

Respecte a la cerca cronològica, és important tenir en compte les següents característiques:

1. El primer criteri per a l’establiment de la cronologia és la datació de les marques de propietat.
2. Es defineixen diverses franges cronològiques, que caracteritzen la o les marques de propietat: data concreta; segle (ex. 1501-1600); a cavall de 2 segles (ex. 1675-1725); segle-1a meitat (ex. 1501-1550), segle-2a meitat (ex. 1551-1600); entre dates concretes (ex. 1687-1721).
3. La barra del temps agafa el període en què es troben incloses les diferents dates i franges temporals, però no un de més petit. És a dir, si busquem posseïdors del segle XVI, en trobarem si situem els extrems en 1450-1700, per exemple, però no si els situem en 1503-1580.

La base es pot consultar en català, castellà i anglès, tot i que alguns dels seus continguts s’ofereixen únicament en català.